De l'Edat mitjana al s.XVIII:
Canvis en el paradigma de les idees.
La terra va ser l'element d'unió entre els poderosos i el poble pla, a més de ser la base del sistema econòmic medieval, una terra cada vegada més productiva gràcies a la confluència d'una sèrie de factors que van animar als productors i que van propiciar l'auge en els cultius: millor comercialització dels productes i major demanda, derivada de l'augment de la població i del creixement del mercat urbà, ja que les ciutats albergaven cada vegada a més habitants.
Durant aquesta època, en la Península Ibèrica van conviure tres grans religions: la cristiana, la musulmana i la jueva, encara que no sempre de forma pacífica. Aquesta convivència va suposar un enriquiment social, cultural i lingüístic del que avui dia som afortunats.
Efectes del canvi del paradigma medieval.
Rei
Nobles i monjos
Camperols
La Baixa Edat Mitjana, seguia estant dividida sota una forma feudal:
Des del punt de vista cultural, era el clergat el màxim exponent, estant a les seves mans la producció intel·lectua.
Després de la Reconquesta, l'Església augmenta el seu poder a Espanya. Així, participa en la nova organització social i política del país. S'ha de destacar també que, cap al 1481 (ja a la frontera amb el Renaixement), va succeir un esdeveniment molt important en aquesta època dut a terme pels Reis Catòlics, a la Península Ibèrica, Isabel i Fernando: la creació de la Inquisició (diverses institucions dedicades a la supressió de la heretgia de l'Església Catòlica, fins i tot es castigava amb la pena de mort).
La Inquisició va resultar ser una de les eines més eficaces del poder absolut monàrquic i va ser establerta als dos regnes per igual, Castella i la Corona Catalanoaragonesa.
Finalment, l'any 1492 varen ocórrer dos fets molt destacables: la reconquesta de Granada, l'últim regne en mans dels musulmans, i l'expulsió dels jueus de la península.