De l'Edat mitjana al s.XVIII:
Canvis en el paradigma de les idees.
Als Països Catalans, hi haurà encara una forta presència de l'estètica del Barroc, que anirà difuminant-se progressivament, encara que evitant l’escriptura de textos de caràcter neoclàssic.
A la Catalunya Nord, tot i que es pateix una repressió política i lingüística, hi trobem algunes peces de teatre neoclàssic escrites en català. Aquest teatre nord-català va tenir el seu màxim apogeu pels anys 70 i 80. Era un tipus de teatre que sovint consistia en reelaboracions de teatre hagiogràfic però adaptant-les a les normes clàssiques. També es feren adaptacions, versions i traduccions al català d'autors del teatre francès del segle XVII, com Molière, Racine i Corneille.
Com van afectar els canvis de valors a la cultura i a la llengua catalana d'aquest període?
Va ser en aquests anys que es va formar la Societat Maonesa de Cultura, que era una acadèmia típica de l'època neoclàssica on el català era oficial i obligatori. La gent de la Societat Maonesa va fer un gran nombre de traduccions al català, i alguns dels seus integrants varen escriure obres pròpies del teatre culte, com és el cas de Joan Ramis i Ramis o d'Antoni Febrer i Cardona.
Quant a la prosa, i al marge de la Societat Maonesa de Cultura, s’escriuen duran aquest període diverses cròniques i dietaris. També es varen fer traduccions i textos de caire lingüístic.
