La llengua catalana es va originar a partir de llatí vulgar: és el que es coneix com una llengua romanç, a finals del segle VII i a principis del VIII.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les primeres mostres de textos escrits en llatí amb caràcter català daten dels segles IX i X

(Forum Iudicum, un fragment de les lleis dels visigots, i les Homilies d’Organyà , una recopilació de sermons fàcils d'entendre per a l'audiència dels temples).