Els territoris catalanoparlants es varen veure marcats per: la unió dinàstica dels regnes de Castella+Aragó, la castellanització dels Països Catalans i l'augment del bandolerisme, dificultant els viatges i la difusió de noves idees.

La manca d’una cort real va perjudicar greument la literatura catalana per la falta de mecenatge, demanda i difusió.

 

Així, els homes de lletres van traslladar-se a altres regions on els fos possible donar a conèixer els seus escrits. Però, encara així, la literatura catalana manté unes característiques pròpies afegint modernitat a les seves obres, però mantenint elements tradicionals.

 

Un exemple d’aquesta literatura catalana n'és el poeta Joan Serafí, que utilitza les estrofes i estil trobadoresc, fixant-se en la poesia d'Ausiàs March, és a dir, elements tradicionals, combinant-los amb elements més nous com l'ús dels versos hendecasíl·labs i temes com l’amor platònic, a més d’observar i imitar la literatura de Dante i Petrarca.