De l'Edat mitjana al s.XVIII:
Canvis en el paradigma de les idees.
El nom Renaixement, té un significat apreciable: tornar a néixer, i en aquest cas, tornar a interessar-se per una cultura quasi oblidada, com és la de l’antiguitat clàssica, i la superació dels esquemes medievals.
Sorgeix una nova mentalitat coneguda amb el nom d'Humanisme.
Aquesta mentalitat va trencar els esquemes que hi havia fins al moment, oposant-se a la doctrina teocèntrica i transformant a l’ésser humà en el centre de l’univers i responsabilitzant als humans de donar sentit a la vida.
Per tant, aquesta mentalitat mostra a les persones com a éssers racionals, que tenen el poder i la capacitat d’avaluar el seu voltant, diferenciar el bé del mal i descobrir el que és real i vertader.
Un dels filòsofs més remarcats de l'Humanisme és Leonardo da Vinci.
Més tard, a finals del segle XVI (amb el Concili de Trento, 1545-1563), va sorgir un altre moviment, la Contrareforma, que s’oposava a les idees humanistes al mateix temps que els que retornava al teocentrisme medieval.